Inicialment els ponts es feien com a lloc de contemplació o repòs, petites plataformes que sortien d’una banda de la riba per plantar-se enmig del riu, per a qui volgués estar-se una estona perdent el temps, que és guanyar-lo, en un lloc privilegiat.
Solia passar que quan es feia un pont, els de la riba de davant tenien certa enveja, i també en volien accedir-hi, llavors es van començar a construir els ponts accessibles des de les dues bandes del riu, però molta gent els va començar a utilitzar per passar d’una banda a l’altre del riu, mes tard va venir la dèria de tothom d’estar aquí i allà i moure’s sempre de lloc, calia visitar-ho tot, encara que no es veies res, això va comportar que els ponts sempre fossin transitats, fins al punt que es feia difícil l’utilització dels mateixos com a lloc de repòs i contemplació i aquest us es va anar perdent, fins al punt que avui en dia la majoria de persones desconeixen aquest fet.
Per això és molt important que quan passeu un pont, us pareu una estona al bell mig del mateix, per donar-li l’ús que li correspon.
En principi pot semblar que no serveixi per a res i que no recuperarem així l’ús inicial dels ponts, però no és això, ja és bo que els ponts uneixin camins, gent i pobles… i és que no es tracta de recuperar aquest ús dels pont, es tracta de recuperar-nos a nosaltres mateixos.
Molt bona la imatge, jo potser em quedo amb la de color.
Comment by toti— 6 julio 2008· 11:46 am
ooooooooooh!!! es casi orgásmica!!… pero en color!!! ;-) jijijiji!!! saludos!
Comment by Nany— 8 julio 2008· 10:32 pm
Fantástica, de cuento!
Comment by Nocturama— 10 julio 2008· 12:10 pm