Després d’aquella nit ja no parlariem gaire mes. Era la nit mes curta de l’any, però va ser llarga, però de curta que era es va fer de dia, o m’ho va semblar. Amb aquella boira al meu cap, sense saber que feia al llit, sense camí clar, vaig caminar. En aquella época, jo vivia al camí. Ara que ni me’n recordo, i que el poc record es dilueix com la boira… estic content del camí…
Camí de Núria. Queralbs, 24 de juny 2004.
Patrocinis: cami de núria
This time I go for the color, that one is so much stronger…
Comment by Aline— 23 octubre 2011· 11:25 pm