Aquests moments que voldriem que no s’acabàssin mai – II
Tardor, temps de colors.
l’esclat dels colors,
una tardor que arriba tard,
però que arriba,
i si be algú se’ls va endur sense voler,
ella no volia que ens quedéssim sense,
i ara, així, ja han retornat,
i encara així, trobo a faltar algun color,
algun color que no tornarà,
algun color que ella s’ha quedat,
algun color que ella s’ha endut,
o potser mes simple,
ella era un color, el color que ara ens falta.
“- te sap greu si ho deixam aquí?
estic morta
i ja me’n volia anar a dormir
demà torn a Berlín…
– clar que em sap greu,
però, dorm nineta, dorm,
descansa, i ara no t’emprenyis quan algú ho digui,
que és just ara quan vas dir que descansaries.”
em quedo babau contemplant les teves fotos de paisatges, un plaer sideral.
enhorabona pels teus treballs.
salut!
Comment by moncat— 10 noviembre 2011· 7:22 pm
Gracies pel comentari, m’alegro que t’agradin les meves intencions.
Comment by Ferran Jordà— 10 noviembre 2011· 9:11 pm
Amb quedo amb les dos!!!
Comment by Enric Sirera— 11 noviembre 2011· 10:27 am
Curiós, doncs perles fotos de tardor tothom sol elegir color, pero coincideixo amb la teva opinió.
Comment by Ferran Jordà— 11 noviembre 2011· 1:02 pm
hola, personalment prefereixo la versió en bn. en aquesta ocasió tot i ser de tardor el joc de llum i ombres hi juga un paper important, més que el color i tot diria.
per cert, una imatge d’aquelles que conviden a observar una llarga estona.
Comment by Sergi Calaff— 8 febrero 2012· 10:42 pm