Aquests moments que voldriem que no s’acabàssin mai







Aquesta va per tu, se que avui elegiries color, és tardor, i en gris ja sabem, no val res, res, no val res, diries. però perdona, si avui no pots veure tu els colors, que són per tu, ningú tampoc els veurà avui. I és que avui no hi ha elecció, avui és gris. I, si de cas, tu ets el color.
I au va, ja saps que t’espero que farem iglús, que passarem la nit rient, que prendrem aquest riesling pendent, de festa, escoltant música, que xerrarem, xerrant i xerrant…
I encara que sempre tinc alguna cosa a dir, avui no puc, tinc ganes d’escriure’t, però no em surt res, no m’has deixat dir-te, t’ho perdono, escoltaré les teves paraules, i que alguns moments no acabessin mai:

“Som humana, som un sac de por…
…Hi ha moments en els que no m’aguant ni a jo mateixa, moments de ràbia, ira, decepció, impotència i no sé que més, en els que me’n fot de tot. Llavonces és quan agaf en Taube i sortim a caminar. Camin i ell em fa companyia, però no me discuteix, ni me retreu res. Me fa còrrer i riure, me fa tombar-me a la gespa i mirar el cel. Me fa veure coses que abans ja no mirava però que hi eran.
Són aquests moments els que de vegades voldria que no s’acabàssin mai…”


  • 4 de noviembre de 2011   :
  •    Trees
     
  1. Creo que hoy todos hemos perdido ese toque especial de color que Tau ponía en nuestras vidas. Mi mundo será un poco menos colorido a partir de hoy….


  2. Avui tots hem perdut i el mon te una mica menys de color.


  3. Muchas gracias por tu dedicatoria, un abrazo Ferran.


  4. Gracias a ti. Un abrazo Fabian.


  5. No saps el t’agraeixo aquesta dedicatoria. Ella ho mereixia tot… per favor, feis l’iglú… i feis-lo ben gros!! Una abraçada, gracies per ser allà per ella quan t’havia de menester.


  6. Precioso, me he emocionado…


  7. Ella ho mereixia tot, sí.
    Ella sempre emocionava.